| 
1. Per què una pràctica d’acció
amb joves
Com viuen i senten els joves el model social i econòmic?
Els joves reflexionen sobre el model de consum i l’acció
que aquest model té en les seves vides? Aquestes qüestions
i d’altres relacionades amb la pràctica del model
de desenvolupament en la nostra societat i les reaccions que
aquest té en els i les joves són les que ens
plantegem a l’hora de dissenyar i pensar les propostes
d’acció educativa. Concretament, la que anem
construint des de l’any 1997 porta el nom de Jove solidari...
I tu què en penses? Aquesta proposta és el resultat
d’una pràctica que parteix de l’experiència
i la relació entre els diferents agents que hi actuen:
els i les joves, els educadors/es de Món-3 que dissenyen
i porten a la pràctica el programa i la Diputació
de Barcelona que el financia.
La posada en pràctica del model de desenvolupament
imperant dóna als joves uns valors i unes perspectives
d’acció que es defineixen pel tenir i no pel
ser, per la cultura de la comoditat, del mínim esforç
i de la immediatesa, la cultura de la façana, valorant
la imatge exterior en claus de moda i de modernitat. També
creiem que és important la influència que els
mitjans de comunicació (televisió, internet,
mòbils) tenen en els joves. Volem que “conèixer
molt o estar informat segons els models dels mitjans”
no es converteixi en un substitut del “pensar per mi
mateix”.
L’adolescència i la joventut són moments
crucials en el desenvolupament de les persones. És
el moment en què es construeix una part important de
la identitat. Les preguntes són: Qui sóc realment
jo? Quines són les meves capacitats? Què és
el que vull fer amb la meva vida? És el moment en el
que es vol diferenciar del món dels adults però
també se’n vol formar part, és un camí
de dubtes i d’incerteses. És el moment d’anar
descobrint qui sóc, serà important treballar
les capacitats com l’autonomia i l’autoestima,
la responsabilitat. Però a l’hora és un
dels moments de la vida en que el grup té una importància
crucial. Treballarem el respecte, la diferència, la
diversitat, la responsabilitat, la cooperació.
En aquest punt creiem que és fonamental educar i acompanyar
una cultura de l’acció i la participació.
Cal donar un pas més i crear espais de reflexió
per dotar als joves d’eines per poder plantejar-se l’acció
tranformadora.
El programa que adrecem als joves de 12 a 16 anys i que porta
el nom de Jove solidari... I tu què en penses? s’integra
dins de la pràctica d’acció de l’educació
per al desenvolupament on a partir d’una proposta integrada
oferim sessions de programació i reflexió conjunta
amb el professorat, materials per als alumnes, exposicions
i activitats. Pretenem acompanyar i obrir els i les joves
a la vivència de la complexitat del món en el
que vivim, amb l’objectiu que trobin camins de reflexió
on aconseguexin bases per al seu creixement personal i grupal,
així com eines per transformar partint de la seva experiència.
A continuació us exposarem l’activitat d’acció
que realitzem amb els i les joves: El mercat de l’intercanvi.
2. Pràctica d’acció educativa
Els centres de secundària o municipis que s’han
implicat en la posada en pràctica del programa Jove
Solidari... I tu què en penses? tenen l’opció
de realitzar aquesta activitat, adreçada a grups de
joves de l’ESO de 12 a 16 anys. Al llarg del curs 2003-2004
els centres que han realitzat l’activitat d’acció
amb el mercat d’intercanvi han estat l’IES Baldiri
Guilera d’El Prat de Llobregat i l’escola Solc
de Barcelona.
L’IES Baldiri Guilera va realitzar l’activitat
en el marc del crèdit de síntesi sobre comerç
just que el centre organitza per als alumnes de 3er d’ESO.
L’escola Solc va integrar la pràctica d’acció
en el marc de l’eix transversal d’educació
del consum, en un grup de 1er d’ESO.
El mercat de l’intercanvi
El model de desenvolupament capitalista crea una pràctica
mercantil que no busca satisfer les necessitats bàsiques
i reals de totes les persones. L’objectiu d’aquest
model és l’obtenció del màxim benefici
econòmic a partir de l’especulació i el
consum desmesurat. Aquestes pràctiques suposen un fort
desgast i malversació dels recursos naturals, manca
de satisfacció social i pèrdua de capacitats
per gestionar la pròpia vida. Així doncs, creiem
que és molt important crear espais participatius on
poder debatre aquestes qüestions amb els i les joves.
2.1. Objectius generals de l’activitat
A. Vivenciar diferents formes d’organització
grupal: cooperatives, directives, integradores, jeràrquiques,
etc., tot valorant els seus avantatges i desavantatges per
al grup i per als joves.
B. Compartir una pràctica d’autogestió
de la vida que no passi per la mediació dels diners,
pròpia de la pràctica mercantil capitalista.
Els específics
A.1. Acompanyar els processos d’autodeterminació
dels i les joves com a capacitat creativa per construir la
societat on volem viure.
A.2.Facilitar un espai que potencïi les capacitats de
relació dels joves i els vincles comunitaris.
B.1. Potenciar la reflexió sobre aquells aspectes
que afecten directament les nostres vides: com i de quina
manera consumim; quin valor li donem a les coses; saber desprendre’ns
de les coses que tenim i ja no fem servir.
2.2. L’activitat
Consta de dues sessions de 2 hores. Una primera sessió
on els educadors acompanyen els joves a la reflexió
de com és la seva participació personal en un
grup i com es pot dur a terme una pràctica d’autogestió
amb el grup. Per aconseguir-ho, els educadors proposen dinàmiques
que conduiran els joves a reflexionar sobre els temes proposats.
Al llarg d’aquests dos cursos en els que hem anat posant
en pràctica l’activitat, s’han provat diverses
dinàmiques.
- La dinàmica de les imatges. Es proposa als membres
del grup que de forma individual visualitzin durant uns minuts
unes imatges. Més tard caldrà que apuntin en
un full aquelles imatges que recordin i, després, per
parelles i en grups de quatre, fins que tot el grup posa en
comú les imatges. El resultat és que el grup
gran recorda quasi totes les imatges ja que cada jove recorda
unes imatges concretes. La finalitat de l’activitat
és reflexionar sobre les capacitats i la força
que té el grup sense oblidar que el grup està
format per individualitats.
Altres dinàmiques expressen diferents formes d’organitzar
un grup davant d’un repte o situació concreta,
per tal de reflexionar sobre diferents maneres d'organitzar-se
passant per formes més consensuades, autoritàries,
no organitzades, democràtiques, etc.
Una de les activitats que proposem és la dinàmica
dels cubs. Presentació: les educadores es presenten
i sense especificar gaire la dinàmica ni la temàtica
es divideix als participants en quatre grups. La consigna
general és fabricar, en 25 minuts, cubs de cartolina
de 8 cm de costat amb totes les seves arestes ben enganxades.
Guanyarà el grup que en faci més i més
ben fets.
Cada equip rebrà diferents quantitats de material
i podran negociar entre sí, mitjançant els seus
representants fixos. Aquests representants tenen consignes
diferents, com ara potenciar un tipus d’organització
autoritària, democràtica, consensuada, etc.
Caldrà veure com reacciona el grup davant la proposta
de la confecció dels cubs i dels seus representants.
Cada grup haurà d’escollir també una observadora,
que haurà de prendre nota del funcionament del seu
grup i dels intercanvis que estableixi. Durant la dinàmica
no podrà parlar amb els membres del seu grup.
En finalitzar el temps estipulat es recullen els cubs i se’n
fa el recompte.
Espai de reflexió. Un cop calmats els ànims,
es proposa al grup parlar del que s’ha produït
al llarg d’aquests quasi 30 minuts, de com s’han
sentit, quin ha estat el paper de cadascú en el decurs
de l’activitat, quina és la visió dels
observadors, quines formes d’organització s’han
representat. L’objectiu és reflexionar sobre
quin model els sembla millor per al seu grup i poder contrastar
avantatges i desavantatges.
En finalitzar aquestes dinàmiques se situa el grup
en l’acció que s’organitzarà en
la següent sessió: el mercat de l’intercanvi.
Es dóna un dossier als joves on s’explica què
és un mercat de l’intercanvi i diverses informacions
sobre mercats que s’organitzen a casa nostra, així
com propostes d’altres països. En aquesta sessió
conjuntament amb el grup de joves es posen les bases de com
i què s’intercanviarà. En una segona sessió
s’organitza el mercat. Es veu el que tothom ha dut per
intercanviar, es confecciona un cartell publicitari del que
es vol intercanviar i se situen sobre taules per poder passar
a l’intercanvi. Els elements que acostumen a intercanviar
els joves són: música, llibres, vídeo-jocs,
elements creatius, roba...
Els joves tindran un temps per fer les seves gestions i per
intercanviar entre ells. En la majoria dels casos els intercanvis
que es produeixen són entre dos o tres joves. En finalitzar
s’obre un espai de reflexió per veure què
és el que s’ha portat per intercanviar, quins
tipus d’intercanvis s'han produït, com s’han
sentit, què els ha aportat l’activitat, com integrar
el viscut i conèixer altres realitats de casa nostra
o d’arreu del món on funcionen aquestes pràctiques.
2.3 Els resultats
Per valorar els resultats de les accions hem tingut en compte
les valoracions dels professors, dels alumnes i dels educadors
que han realitzat l’activitat. Hem valorat els següents
elements:
1. La trobada. Hem potenciat una pràctica metodològica,
que parteix dels vincles relacionals i afectius amb els grups
de joves i els seus docents. Això ha obert espais de
complicitat i confiança, on l’observació,
l’escolta, el respecte i els límits han donat
pas a una pràctica educativa exclusiva per a cada grup
segons les seves necessitats, capacitats i interessos. Hem
aprofitat aquest moment de trobada per compartir, créixer
i divertir-nos.
2. La reflexió. Hem potenciat una pràctica
educativa directa i vivencial que ha posat al jove en el centre
de l’acció. Sentim que un percentatge important
de joves s’han mostrat acompanyats, lliures i reflexius
en aquells aspectes que els toca directament.
Algunes de les pràctiques que hem utilitzat per potenciar
la reflexió han estat:
. Sentir el silenci
. Tancar els ulls i veurens des de dins
. Escoltar el que sentim, el que pensem, ser capaz de nombrar-ho
. Contrastar amb el grup el que sentim i pensem
. Potenciar l’escolta, sentir-nos respectats i conpresos
per conpendre.
. En totes les accions que realitzem respectar l’espai
de trobada per el dialeg, l’intercanvi i l’avaluació.
. Nombrar la reflexió com un element molt important
per a la nostra vida.
3. Compartir. Hem compartit amb els joves el desig de viure
conscientment, de ser protagonista de la pròpia vida.
Aquesta pràctica sóm capaços de compartir-la
autènticament si sentim i vivim des d’aquesta
perspectiva. Creiem que els joves han vivenciat diferents
pràctiques d’autogestió i han tingut elements
propis per valorar-les.
4. Cooperació. Hem compartit amb els joves el sentir-nos
partíceps de vincles comuns als humans que tenen com
a puntal fonamental el respecte a la vida i hem cercat camins
i fórmules per fer-ho possible. Han valorat el mercat
de l’intercanvi com una bona pràctica per aconseguir-ho.
Els joves parlen
A continuació us presentem l’experiència
d’un dels alumnes de l’escola Solc que descriu
com va anar l’activitat:
“Recentment van venir a l’escola dues persones
de l’associació Món-3, que ens van proposar
una sèrie d’activitats per fer durant el matí.
Una activitat consistia en què ens donaven un full
blanc i després ens ensenyaven una cartolina on hi
havia uns trenta dibuixos que havíem de memoritzar.
Més tard, es guardaven la cartolina i, individualment,
escrivíem els noms que havíem memoritzat, i
quan ja havíem acabat ens vam posar per parelles i
vam fer una revisió del que tenia o no cadascú
i, així, obteníem més objectes. Més
tard vam fer un grup més gran per poder obtenir tots
els objectes. Això ens va demostrar que el treball
en equip millorava el rendiment i ens beneficiava a tots.
En una altra activitat ens van posar un repte que consistia
en què ens poséssim tots junts en un rectangle
pintat a terra amb guix. El primer cop va ser tot un desastre
perquè no ens vam organitzar gens. El segon va millorar,
però, tot i així, no hi vam caber tots. Al tercer
intent ens vam organitzar molt millor i així hi vam
poder caber els 29 en aquell rectangle. Això ens tornava
a demostrar els avantatges de treballar en equip i organitzats.
Per al segon dia ens van dir que cadascú dugués
un parell d’objectes que ja no necessitéssim
per intercanviar-los. Aquell dia tots estàvem molt
engrescats pensant què podríem intercanviar.
Vam començar l’activitat mostrant els objectes
que portàvem. Un cop els vam haver observat, vam començar
a intercanviar-los. Jo, per exemple, vaig canviar un còmic
de detectius per una ploma de fusta xinesa i un petit tinter.
Quan vam acabar, ho vam comentar entre tots i vam quedar d’acord
que era millor, en comptes de comprar nous objectes, intercanviar
coses que estiguin en bon estat i que ja no utilitzem per
altres objectes que ens agradin.
També aquest dia vam acabar aprenent que treballant
en equip i ben organitzats podem aconseguir fites que, sols,
no assoliríem.” (Eduard Vidal. 1r ESO. Escola
Solc, abril 2004.)
Isabel Brau i Reig
Àrea d’educació
Mon-3
http://www.ub.es/mon3
|
