| 
El 1974, un pastor protestant italià, Tulio Vinay,
va llançar una crida contra les tortures que es practicaven
al Sud del Vietnam. Dues dones protestants franceses, Hélène
Engel i Édith du Tertre, es van sentir colpides pel
seu testimoniatge i decidiren fer alguna cosa pels torturats:
fundaren l’ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició
de la Tortura).
Efectivament, el mateix any, van passar a l’acció
anant a trobar Amnistia i unint-se al seu treball de divulgació
i enviament de crides urgents a favor de presos torturats,
les quals passaren a ser encapçalades per Amnistia
i ACAT. El 1975 les dues organitzacions es dissocien de mutu
acord.
Hélène Engel i Édith du Tertre estaven
convençudes que, per a lluitar contra la tortura, era
bo i eficaç ajuntar acció i pregària.
Creient en la força de l’esperit, la força
de l’espiritualitat, la força de la pregària,
l’ACAT va unir els seguidors dels corrents religiosos
majoritaris de l’Europa d’aquell moment, és
a dir, va néixer ecumènica.
La base comuna de totes les associacions ACAT que actualment
es troben en 30 països del món, és la Declaració
Universal dels Drets Humans del 1948. Guy Aurenche, President
de l’ACAT França del 1975 al 1983, deia en el
diari “La Croix” del dissabte 4 de desembre de
2004: ”… el límit del dret és la
justícia. Però més enllà del dret
hi ha el perdó”. Jo diria potser misericòrdia
i compassió, no en el sentit de sentir-se superior
al botxí o a la víctima, sinó de sentir-se’n
germà. Misericòrdia i compassió no suposen
impunitat, però poden portar a un camí de respecte
de la dignitat humana que porti cap a la seva recuperació.
Actualment, la tortura torna a justificar-se en molts països
i fins i tot es practica en nom de Déu. Potser no és
estrany, en un món on el que més atrau és
el déu Força, el déu Poder, el déu
Diner. Gràcies a totes les ACAT del món, però,
un centenar de persones són salvades cada any i moltes
altres veuen les seves condicions penitenciàries considerablement
millorades.
Així és que l’ACAT continua la seva lluita
amb l’esperança, i per a molts la certesa, que
l’abolició de la tortura i de la pena capital
va en la direcció de l’evolució humana,
que té com a meta, a llarg termini, l’espiritualització
i divinització del món.
Plena d’aquesta esperança i amb el goig de veure
que creix el nombre dels convençuts que la tortura
i la pena de mort són un flagell de la humanitat i
no resolen els problemes, l’ACAT França, que
té uns deu mil afiliats, ha celebrat el seu trentè
aniversari durant tot l’any 2004 i de manera especial
els dies 3 i 4 de desembre a París: hi foren presents
representants de totes les ACAT del món. L’acte
central va tenir lloc a la catedral de Notre Dame plena de
gom a gom. Presidien Mgr Emmanuel Adamakis, President de l’Assemblea
dels bisbes ortodoxos de França, Jean-Arnold de Clermont,
President de la Federació de Protestants de França
i Jean-Pierre Ricard, Arquebisbe de Bordeus i President de
la Conferència Episcopal de França. Un dels
moments més emocionants de l’acte va ser la desfilada
en silenci, per la nau central de l’església,
d’un representant de cada ACAT nacional portant una
pancarta amb el nom del seu país.
L’endemà, al llarg del dia, al Palau de la UNESCO,
conferències d’anàlisi, al matí,
sota el tema “l’ACAT davant de la tortura en el
món”; a càrrec de professors, historiadors,
psicoterapeutes, advocats de França, Bèlgica,
Togo, Brasil, Burkina Faso.
A la tarda, Emmanuel Decaux, doctor en dret de la Universitat
de París, membre de la sotscomissió de drets
humans de Nacions Unides, Marc Neve, del CPT (Comitè
Europeu per la Prevenció de la Tortura) i Eric Sottas,
Director de l’Organització mundial contra la
Tortura (OMCT) van debatre sobre: “un món sense
tortura: una utopia?”
Més tard, Paolo Ricca, pastor de l’Església
valdense d’Itàlia, professor a la universitat
benedictina Sant’Anselmo de Roma i Paul Valadier, jesuïta,
doctor en filosofia i teologia, parlaren sobre l'especificitat
cristiana de l’ACAT.
S’acabà, a la nit, amb un concert de l’Orquestra
per la Pau amb la presència i l’actuació
del seu fundador, el pianista, argentí ex torturat
i detingut durant 6 anys, Miguel Ángel Estrella, per
a l’alliberament del qual l’ACAT va lluitar molt.
Naturalment la més gran celebració tindrà
lloc quan l’ACAT ja hagi esdevingut innecessària.
Això serà quan la societat civil rebutgi majoritàriament
i pública la tortura i la pena de mort. Per aconseguir-ho,
una de les tasques que s’imposa l’ACAT és
la sensibilització, especialment, de les comunitats
cristianes, sobre el tema de la tortura, promovent actes que
portin a la reflexió i al debat.
La nostra ACAT va néixer el 1987 i compta amb 250
membres a tot l’Estat (dels quals 200 a Catalunya).
És, doncs, petita. Però la seva força
no és petita tenint en compte que pertany a la FI.ACAT
(Federació Internacional de les ACAT) i gràcies
a això els seus informes poden arribar a Nacions Unides
i al Consell d’Europa. De totes maneres, seria bo, per
als Drets Humans de casa nostra i d’arreu, que la nostra
ACAT creixés a partir de la conscienciació activa
dels cristians i arribés a tenir la proporció
de membres de l’ACAT França, és a dir,
més mils de membres. Potser algun dia...
Montserrat Bonhora i Mateu
Vicepresidenta
ACAT (Acció dels Cristians per l’abolició
de la Tortura)
Anglí, 55 – 08017 Barcelona
Tel: +34.93.203.89.15 / Fax +34.93.203.48.30
acat@pangea.org
http://acat.pangea.org
|
