| 
Diumenge dia 20 tenim l’oportunitat d’opinar,
via referèndum, sobre el Tractat pel qual s’estableix
una Constitució per a Europa. S’acaba així
el cicle que es va obrir el mes d’octubre amb la convocatòria
del referèndum.
Entenem que l’editorial de l’Altraveu no és
l’espai per donar indicacions sobre l’opció
de vot: que cadascun dels nostres lectors ho faci segons el
seu propi criteri. Ens volem limitar a oferir, al lector crític,
argumentació diversa perquè prengui una opció
o altra seguint la seva pròpia opinió.
Entenem que els mitjans de comunicació majoritaris
han subministrat més informació favorable a
la constitució europea, i és per això
que en aquest número de l’Altraveu adjuntem,
en la secció de globalització, un manifest impulsat
des d’una campanya organitzada per part d’alguns
moviments socials i que pretén afavorir el vot negatiu
en aquest proper referèndum. Altres fonts d’informació
que opten pel vot negatiu les podeu trobar a les pàgines
web d’alguns partits polítics: és el cas,
per exemple, d’ERC http://www.esquerra.org/diguemno
o d’ICV http://www.icv-euia.org/referendumeuropa/
Malgrat que no hem incorporat cap article favorable al tractat
constitucional (entenem que l’Altraveu ha de donar espai
justament a aquelles veus menys difoses) no deixeu tampoc
de consultar, abans de votar, alguna de les pàgines
d’internet favorables al tractat: PSC http://www.siaeuropa.com,
CiU http://www.ciu.info/constitucioeuropea/parlem.html,
PP http://www.pp.es/PP/esp/verFuturo.asp
Finalment, podreu trobar la informació institucional
sobre aquesta Constitució a l’adreça web
següent: http://www.constitucioneuropea.es/
Però sí que volem utilitzar aquestes línies
per analitzar breument el procés previ a la votació
i denunciar dos aspectes que entenem greus des del punt de
vista democràtic. Creiem que la informació ha
estat clarament insuficient i, en ocasions, simplement falsa.
La informació no ha estat suficient perquè
el Govern (en tots els àmbits administratius) no ha
ofert a la ciutadania prou informació perquè
aquesta pugui opinar amb fonament. Aquest fet reflexa una
greu deficiència democràtica que no hauríem
ni podem ignorar.
El principal problema d’informació no s’ha
esdevingut, en la nostra opinió, aquests darrers dies
previs al referèdum. El problema cabdal de manca d’informació
rau en el fet que, per saber si donarem suport o no el tractat
constitucional, cal saber si aquest text legal suposa un pas
endavant en la situació actual o, per contra, és
un pas endarrera. Malauradament, en la darrera dècada
ningú no ha explicat en què consisteix la realitat
del projecte europeu. Si no coneixem el punt de partida, com
podem saber si el tractat constitucional millora o empitjora
la situació actual?
Possiblement el problema de la informació s’inicia
amb un dèficit cultural de molts polítics catalans
(i de la resta de l’Estat espanyol) pel que fa al projecte
europeu. Sense prou coneixement envers el tema, són
incapaços d’explicar-nos amb claredat ni els
eixos bàsics del sistema de govern europeu. Aquest
fet ho vam poder constatar en les darreres eleccions europees,
on només els europarlamentaris eren capaços
de parlar amb certa propietat; la resta tractava de situar
la discussió en d’altres àmbits que no
corresponien a la discussió europea. En aquesta campanya
sobre la Constitució ha destacat, per la seva absència,
la informació sobre què opinen d’aquesta
Constitució en d’altres països, i quin tipus
d’arguments es defensen. Al capdavall, no ens oblidem,
les nostres votacions tindran un efecte sobre la resta dels
països que constitueixen la Unió Europea. No hauria
estat lògic, doncs, haver pogut copsar millor la perspectiva
europea abans de votar?
La manca d’informació es veu potenciada per
un cert menyspreu de la capacitat decissòria de la
ciutadania per part dels partits polítics. S’assumeix
que el tema europeu no interessa a la població, i es
potencia la sensació que de fet no cal saber-ne res
perquè els partits ja opinaran per nosaltres. Els partits,
quan parlem d’Europa, deixen de ser mecanismes de l’engranatge
democràtic, que comença amb i en el ciutadà,
per passar a autoconsiderar-se sobirans i propietaris de la
voluntat ciutadana. Un dèficit democràtic contra
el que hauríem de lluitar. L’èxit democràtic
no es mesura amb el número de vots, sinó amb
el número de votants amb capacitat d’escollir
lliurement i amb prou informació una opció o
altra.
Finalment, la manca d’informació (o, millor
dit, l’aplicació de la desinformació)
s’ha incrementat gràcies als responsables de
les campanyes de comunicació d’alguns partits
polítics. Que intentin fer atractiu i simple el missatge,
són aspectes que mai poden passar per sobre de la veracitat
del que es tracta de comunicar. En aquesta campanya publicitària
hi ha hagut missatges simplement falsos. Potser caldria recordar
que els partits polítics han rebut recursos públics
per fer arribar informacions certes i completes als ciutadans.
Fer el contrari és una actitud profundament antidemocràtica.
Ara ja no estem a temps per canviar aquesta situació;
només resta esperar que quan passi el referèndum
la temàtica europea no sigui quelcom que cal oblidar.
A casa nostra queda pendent un esforç per fer del projecte
europeu una realitat democràtica.
Miquel Ortega
Altraveu
info@altraveu.org
http://www.altraveu.org
|
