HOME
Home
Menú Articles
Opinió
Projectes Ciutadans < Article anterior

Manifest per a un nou marc de protecció de Collserola
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Passen els anys, s'incrementa la consciència ambiental entre la població, es creen institucions per a la gestió i defensa del territori i, tanmateix, les agressions sobre els espais naturals no s'aturen.

Collserola és avui, bàsicament, una reserva de sòl per a les suposades necessitats urbanístiques de la ciutat: escola de jutges, cementiris, camps de golf, més i més cases, carreteres, túnels... Encara segueixen vigents els conceptes del Pla general metropolità (PGM) que ja té 25 anys d'existència. Un Pla que dibuixa carreteres, autopistes, urbanitzacions i equipaments de tota mena per la geografia de la serra, que les administracions no han sabut, o no han volgut, actualitzar. La principal raó per la qual Collserola no està encara completament degradada - com la plana del Vallès i les valls del Llobregat i del Besòs - és que es tracta d'un espai muntanyós.

En aquests 25 anys de vida del PGM hi ha hagut múltiples propostes d'entitats veïnals, excursionistes i ecologistes per millorar la protecció de la serra. Cap d'elles ha estat presa en consideració per l'Administració. És a dir que, mentre l'Administració s'omple la boca de paraules com desenvolupament sostenible i participació ciutadana, en realitat segueix essent còmplice o, fins i tot, promotora de noves agressions sobre el medi natural.

Davant d'una cinquantena de companys/es amb motiu de la presentació pública de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, l'il•lustre Jordi Sabater i Pi ens va etzibar: com és que avui sou tan pocs els qui defenseu radicalment aquest espai natural vital per a tota la connurbació metropolitana barcelonina? De fet, diàriament, quatre milions de persones alcen els seus ulls ni que sigui per un instant cap a Collserola.

Hem recollit el repte i ara mateix una àmplia i creixent veu popular s'està organitzant.

L'anàlisi del problema i del grau de protecció real d'aquest espai natural de Collserola exposat al Manifest per un nou marc de protecció de Collserola així com les reflexions i propostes d'un grup d'experts incloses en el Dossier Tècnic de Collserola (http://www.viaverda.org/dossier_Collserola.htm), que podeu llegir a la pàgina web de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, són apassionants per a tothom que desitgi, no solament conèixer les raons que demanen preservar Collserola com a l'esplèndid espai natural que podem gaudir, ans encara més, aconseguir que sigui reconegut oficialment com a Parc Natural.

Les administracions públiques i els partits polítics que les governen no han sabut aturar la urbanització creixent, la ubicació d'instal•lacions i usos que la ciutat no vol, la fragmentació i la destrucció dels sistemes de connexió amb altres espais lliures i naturals, la degradació del sistemes fluvials, la penetració agressiva de la ciutat que no vol definir el seus límits, la implantació de nous vials i túnels que aïllaran definitivament el massís, potser fins a convertir Collserola en allò que alguns representants institucionals han gosat de dir en veu alta: tenir el parc urbà més gran del món, Collserola, una mena de Parc Central de la gran Barcelona d'uns, o de la Catalunya-Ciutat dels altres.

El temps, massa llarg, en què la publicitat mediàtica ha fet creure, sobretot als barcelonins, però també als vallesans i baixllobregatins, que Collserola gaudeix de la protecció d'un Parc Natural s'està acabant.

La contradicció entre una ciutat que orgullosament vol demostrar al món que és bressol de sostenibilitat, però que voldria amagar sota la catifa de Collserola la brutícia que no sap reciclar; que llueix de tenir una Anella Verda que connecta funcionalment espais naturals emblemàtics com Collserola i Sant Llorenç de Munt, però vol urbanitzar un caduc Centre Direccional a Cerdanyola que encerclarà definitivament la serra amb un continu urbà impenetrable; que discurseja sobre la mobilitat sostenible però fa costat a un govern de la Generalitat que no vol retirar els nous vials i túnels que reforçaran l'imperi insensat del vehicle privat davant del transport públic.

Aquest temps dissortat, finalment, sembla tocar al seu final, perquè la població s'adona que són pocs els governs municipals que són capaços de frenar la bombolla especulativa i urbanitzadora que amenacen tots els espais avui encara lliures (zones 21). Avui aquí, demà allà, l'amenaça de les grues, del formigó, dels vials asfaltats, van endinsant-se arreu de Collserola.

Segons l'estudi realitzat per Ramon Folch, el Pla general metropolità de 1976 establí un primer perímetre de sòl no urbanitzable que definí el cor del Parc de Collserola però deixà pendent la resolució de les connexions entre els espais urbans i els espais agroforestals, tant amb la reserva de sòl per a equipaments metropolitans (clau 7b), que quedaren classificats com a Sistemes, pendents de la realització d'un programa que els concretès que mai ha estat elaborat, com amb les nombroses àrees de desenvolupament urbà opcional (clau 21), les quals quedaren classificades com a sòl urbanitzable no programat. El PEPCo revisa sense valor normatiu aquelles determinacions i posteriorment el PEIN exclou les àrees 21 dels límits de l'Espai d'Interès Natural. De fet, encara no s'ha delimitat definitivament el PEIN de Collserola, ni s'ha elaborat el Pla d'usos i gestió, ni s'ha assumit l'existent Pla especial, ni s'ha adoptat una figura de protecció llargament sol•licitada pels gestors del parc. Igualment, el Pla territorial parcial de la regió metropolitana, que podria oferir llum sobre aquestes zones, fa més de 10 anys que està pendent d'aprovació.

Els escrits de suport al Manifest de la Plataforma que podeu llegir a aquest Dossier són una mostra forçosament limitada d'aquest suport creixent que científics, estudiosos, urbanistes i, sobretot, la gent del carrer està donant a la proposta de reconèixer Collserola com a Parc Natural incrementant l'espai protegit i dotant-lo de tots els instruments necessaris perquè la serra millori el seu estat de salut ecosistèmica en benefici de les generacions presents i futures.

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola ha preparat un acte de presentació del Dossier Tècnic Collserola que tindrà lloc a l'Ateneu Barcelonès el proper 19 de març a les 19 h, amb la intervenció de les entitats membres de la Plataforma, els experts redactors del informes del dossier, i representants del Govern de la Generalitat.


Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

http://www.collserola.org

 

 

Amunt

L'Altraveu no comparteix necessàriament les opinions expresades en els articles publicats