HOME
Home
Menú Articles
Opinió
Projectes Ciutadans > Article següent

Intercanvi de feines i serveis
Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample

INTRODUCCIÓ

Creiem que una Associació de Veïns és el lloc ideal per desenvolupar mecanismes de Solidaritat, d’aquella solidaritat que sempre serà necessària i que l’escriptor J.M. Carandell va qualificar de “imprescindible”, ja que una societat ben organitzada ha de tenir solucions per a les grans necessitats, però sempre en quedaran d’altres per satisfer. No es tracta de fer els serveis que hauria de fer l’Administració, però creiem que alguns dels serveis els podem implementar i organitzar millor des d’una entitat de barri.

Una Associació de Veïns i Veïnes té les característiques de territorialitat i pluralisme que la fan el marc idoni per practicar el bon veïnatge i l’ajuda mútua en una societat on aquests valors estan minvant i només amb nous procediments podrem tornar a fer créixer la confiança en nosaltres i entre nosaltres.

Hi ha persones que voldrien ajudar l’altra gent, però no saben a qui, ni saben fer-ho quan se’ls presenta l’ocasió. Una manera de resoldre aquestes situacions és el que nosaltres presentem: un banc de serveis, on cada persona fa els serveis que sap fer i contribueix que altres facin allò que ella no sap fer.

ANTECEDENTS

A finals de 1989, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) va obrir un concurs de projectes socials per a ser subvencionats. El nostre projecte d’Intercanvis va ser seleccionat i es va posar en marxa el 1990. Així que fa més de 13 anys que funciona.

FORMULACIÓ

El Banc d’Intercanvi de Serveis és una forma organitzada d’ajudar-se els veïns del Barri mitjançant l’oferiment de serveis que es mesuren en hores de dedicació.

JUSTIFICACIÓ

Aquest projecte ja es justifica pels resultats aconseguits en els anys de funcionament, des de 1990, així com pel fet que altres col•lectius se n’hagin interessat i l’estiguin seguint.

Altres justificacions poden ser:

1.- Comprovar que ajudant la gent es pot ser més feliç, ja que, per una banda, el descobriment de les necessitats dels altres ens fa valorar més el que tenim i, per altra, la pràctica de l’ajuda ens fa més humans.

2.- Valorar més el temps que dediquem a coses banals.

3.- Quan s’ajuda les persones desateses per les seves famílies, moltes vegades aquestes es decideixen ocupar-se’n.

4.- Sentir la seguretat que quan necessitem algun servei, algú ens pot ajudar.

5.- A les persones se’ls fa difícil demanar ajuda, però s’ha comprovat que a aquelles persones que fan serveis, els costa menys demanar ajuda. S’està tan acostumat a pagar els serveis que només la pràctica del donar ens fa recuperar el sentit del demanar.


OBJECTIUS

Relacionar les famílies del Barri per a que s’ajudin, tal com ho farien en un poble on la gent es coneix o com ho fan un grup d’amics.

En una ciutat gran, on la gent no es coneix, només una organització eficient i engrescadora pot fer possible aquest objectiu de relació per a l’ajuda.

Organitzar un banc solidari de serveis, basat en els coneixements, capacitats, experiències, sabers, feines, ensenyaments, ajuts o activitats dels veïns i veïnes del Barri de l’Esquerra de l’Eixample.

Millorar la qualitat de vida obtenint serveis que valdrien diners o serien difícil d’aconseguir.

Relacionar els veïns/veïnes mitjançant l’intercanvi de petites feines o serveis, generant relacions positives.

Ajudar o complementar serveis que les Administracions no poden atendre o no els correspon. Es el que en diem FONS SOLIDARI: persones que hem comprovat que disposen de pocs mitjans econòmics a qui l’Administració no els destina recursos.

Facilitar a la gent que no troba feina i té poca experiència, el poder fer pràctiques.

Descobrir casos que mereixen ser atesos per les Administracions, ja que moltes persones no gosen demanar allò que tenen dret a rebre.

Quan algú demana un servei i no vol oferir res a canvi, si té recursos l’adrecem a que es posi en contacte amb el “Grup d’Aturats de l’Associació”, que es reuneix cada dijous a 2/4 de 8 del vespre per repartir-se les ofertes de treball, intercanviar experiències i donar-se suport mutu.


METODOLOGIA

Informació

a) Telefònica: S’informa i s’invita a mantenir una entrevista personal, encara que és possible apuntar-se per telèfon.
b) Personal: S’explica en detall i s’anima a participar.

Mecànica d’introducció de dades a l’ordinador

Quan una persona demana donar-se d’alta, s’anoten:

• Nom i cognoms
• Adreça, telèfon i cantonada més propera.
• Composició familiar i altres dades d’interès.
• Horari de contacte i horaris disponibles. Si algú demana fer serveis de seguida, perquè té disponibilitat immediata, se li anota una senyal especial.
• Distància fins on creu que no l’importa traslladar-se, en número de carrers (exemple: des d’Urgell / Aragó a Villarroel / Mallorca hi ha 3 carrers).
• Ofertes codificades.

Les ofertes es classifiquen en:

1. Assessoraments
2. Bricolatges
3. Ensenyaments
4. Feines Domèstiques
5. Serveis Professionals
6. Serveis a Gent Gran o Invàlids
7. Serveis a Infants
8. Diversos

Cada apartat té subclassificacions.

La formulació de demandes en aquell moment de la inscripció no passa gaires vegades, normalment es tarda un cert temps abans de fer la primera demanda concreta, encara que últimament procurem que demanin ja serveis perquè un dels problemes que tenim és que podríem atendre molta més demanda de la que estem atenent.

Si el qui demana un servei és algú que no pot oferir res (FONS SOLIDARI) i no té recursos per llogar els serveis del Grup d’Aturats del Barri, també s’han d’entrar a l’ordinador les seves dades personals.

Procés de les demandes

a) Quan la demanda es específica (exemple: bricolatge elèctric) es fa una busca pel Codi concret de Bricolatge Elèctric.
b) Quan la demanda no es tan específica (exemple: penjar un quadre) es fa la busca pel Codi Genèric de Bricolatges i s’escull els oferents més adients.
c) Les demandes que poden ser satisfetes per quasi tots els oferents (exemple: fer companyia) es busquen per Tots els codis.

En tots els casos l’ordinador dóna el llistat de possibles oferents, ordenats per distància. Primer surten les persones que tenen disponibilitat immediata.
S’anoten els oferents que més s’adapten al tipus de servei, tenint en compte també l’horari i la distància.

En funció del tipus de demanda, unes vegades es dóna els telèfons dels oferents més escaients a la persona que fa la demanda; altres vegades es dóna el telèfon de qui demana als qui poden fer-li el servei; i de vegades és l’organització qui posa en contacte les dues parts.

Una vegada s’ha fet el servei, s’apunten les hores realitzades a l’oferent i al demandant.

Com que també es fan hores de servei a persones que no les poden tornar (FONS SOLIDARI), el conjunt està en dèficit. Aquest saldo negatiu pot reduir-se, per exemple, de la forma següent: una senyora professora dóna una hora de classe a dues persones al mateix temps, en aquest cas a la professora només se li anota una hora i l’altra hora s’anota al FONS SOLIDARI. Una altra manera de reduir aquest saldo negatiu és quan un voluntari esporàdic realitza un servei a una persona apuntada a Intercanvis.

Quan algun servei queda compensat per un altre servei immediat, és a dir quan és una ajuda mútua, ja no caldria anotar res, però cal deixar constància perquè aquests serveis mutus poden resultar altament satisfactoris i motiu d’una amistat duradora, i a més a més fan disminuir el saldo d’hores d’una persona si es calcula en percentatge.

Col•laboració, en el projecte, de l’Ajuntament de Barcelona

Des de gener a octubre de 1998 el Districte, a través del Centre de Serveis Socials de l’Esquerra de l’Eixample, va donar suport al projecte, mitjançant dues professionals (una assistent social i una psicòloga) amb l’objectiu de millorar i potenciar el Banc d’Intercanvi de Serveis. Ens van ensenyar tècniques de reunió, organització del projecte, etc.

Es va ampliar el grup d’organitzadors i es va dissenyar un nou tríptic amb col•laboració dels tècnics de l’Ajuntament, del qual se n’ha fet una tirada de 15.000 exemplars, a més de l’edició d’un cartell que el tenim exposat a les cartelleres que l’ajuntament té en el Barri.

L’Agència Municipal de Serveis per a les Associacions (Torre Jussana) ens va destinar un programador que ens va fer una adaptació de l’antic programa, que ens permet tenir més informació i una millora en la forma de buscar qui pot fer un servei concret. Com a part negativa hem de dir que es va perdre part de la informació antiga i que no permet apuntar varis serveis a la mateixa persona en una sola vegada.

Des del setembre 2002, fruit de l’ajut econòmic de La Caixa, tenim dos nous ordinadors connectats en xarxa que ens permeten fer més ràpida la busca dels oferents, tot i així necessitem que algú millori el programa per a fer possible l’anotació, dels serveis fets, per un procediment més ràpid.

Informació a altres entitats

Durant l’últim exercici, que per a nosaltres va de desembre de 2002 a novembre de 2003, s’ha explicat aquest projecte d’Intercanvi de Feines i Serveis a les següents persones i entitats:

• 13 de Gener a Veïns del carrer Pujades d’Igualada.
• Revista Núm. 101 de Febrer, de La Caixa.
• 7 d’Abril, Asociación Espacios del Hombre, de Madrid.
• Revista Núm. 31 de Juny, del AMPA Tres Pins de Barcelona.
• 21 d’Octubre, Veïns del poble de Gelida.
• A diverses persones per Internet

Calendari i pla de treball

• Repartiment pel Barri dels 5000 calendaris murals i dels 5000 calendaris de butxaca on hi figura el dia del mes en que ens reunim.
• Reposició dels nostres cartells i tríptics a les cartelleres municipals.
• Cada primer divendres de mes fem una trobada del Grup Motor a la que hi poden assistir tots els apuntats.
• Formació i coordinació de l’equip de treball.
• Ensenyar a manejar l’ordinador a més membres del grup organitzador.
• Fer propaganda amb el nou tríptic a les parròquies i entitats del Barri.
• Revisar millor l’arxiu per modificar o anular dades.

BENEFICIARIS / USUARIS

Ofertes al servei d’intercanvis

A 30 de Novembre de 2003 hi havia 347 famílies apuntades (9 de les quals són habituals del Fons Solidari). Com que la majoria s’ofereix per a més d’un servei, en total hi havien 880 ofertes, les quals es repartien de la forma següent:

  Nº Ofertes

%


Serveis per a gent gran o invàlids
226 25,68%
Ensenyaments 159 18,07%
Serveis professionals 127 14,43%
Serveis a infants i escolars 104 11,82%
Feines domèstiques 99 11,25%
Bricolatges 63 7,16%
Altres 54 6,14%
Assessoraments 48 5,45%
TOTALS 880 100%

Demandes al servei d’intercanvis

Des de l’1 de desembre de 2002 a 30 de novembre de 2003, s’han fet 711 hores de serveis computables.

Les hores dedicades pels organitzadors del Banc de Serveis són totalment no computables, tampoc ho són les que donen .els professors en el local de l’Associació en forma de cursets i tallers.


Donem a continuació la seva classificació:

  Serveis Hores % hores
Serveis a gent gran o invàlids 411 508 71,45%
Bricolatges 28 56 7,88%
Feines Domèstiques 27 53 7,45%
Ensenyaments 17 32 4,50%
Serveis professionals 16 35 4,92%
Diversos 6 14 1,97%
Serveis a infants 4 8 1,13%
Assessoraments 5 5 0,70%
TOTALS 514 711 100%

 

VIABILITAT

Després del recolzament que ens ha donat l’Ajuntament de Barcelona i últimament La Caixa, a part de l’habitual de La Generalitat, creiem que estem en un bon moment per estendre l’Intercanvi.


SEGUIMENT I AVALUACIÓ

L’equip actual d’organitzadors està fent torns per atendre al públic tots els dies feiners de 9 a 11 i de 17 a 21.

Pels serveis de Bricolatge hem nomenat un responsable que fa la primera visita i si el servei és ràpid i el pot fer el fa, i si no s’encarrega de descriure’l a una persona que el sàpigui fer.

També hi ha una col•laboradora que fa un seguiment dels serveis del Fons Solidari.

L’avaluació es fa per mitjans informàtics.

LA RESPONSABLE DEL PROJECTE

Rosa Vidal i Puiggros


Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample

Av. de Roma, 139
Tel 934 532 879 Fax 934 548 947

avvee@suport.org

www.terra.es/personal/a.vvee


 

Amunt

L'Altraveu no comparteix necessàriament les opinions expresades en els articles publicats