· · agenda · · llibre del mes · · opinió · · articles anteriors · · l'Altraveu a la ràdio - Blanquerna Ràdio · ·

· · foto del mes · · col·laboradors · · publica a l'Altraveu · · participa a la coordinació · · suport econòmic · ·

 
   

Urbanisme 

Interculturalitat 

Projectes Ciutadans 

Medi Ambient Urbà 

Globalització i Ciutat 

Col·lectius Invisibles 

 

Democràcia Local 

 

Editorial 

 
     

Urbanisme Article anterior 

 

Què és la contaminació lumínica i perquè t'importa?
Cel Fosc



La contaminació lumínica (CL) és la brillantor artificial del cel nocturn deguda a la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tant public com privat. Es fàcil de detectar en nits humides o ennuvolades, quan la llum que malbaratem enviant al cel, l'il.lumina i el tenyeix de color taronja o blanquinós. Això vol dir doncs que reduir, evitar i acabar amb la contaminació lumínica no demana apagar els llums, ans il.luminar correctament i enviar la llum allí on ens cal, el terra !

El que proposem son alternatives racionals (i n'hi ha i ja s'apliquen) a l'enllumenat contaminant per tal d'evitar els impactes que un mala il.luminació té sobre el Medi, nosaltres mateixos i la nostra qualitat de vida.

A priori la contaminació lumínica no sembla un problema massa greu, i això mateix és el que molts de nosaltres pensàvem fins que ens vam començar a interessar pel tema i a buscar-hi solucions. En efecte, la contaminació lumínica comporta una sèrie de problemes bastant greus, que sovint ens passen desapercebuts, però que afortunadament són fàcils d'evitar. Tot i que els problemes estan lligats els uns amb els altres, els agruparem en 3 grans blocs per a una millor comprensió: econòmics, ecològics i socials.


Econòmics

Un malbaratament (o malversació) econòmic mínim d'uns 12 milions d'euros/any només en electricitat consumida per a il.luminar els núvols (estudi UPC/UB, 2001). Cert, 12 milions d'euros pot no semblar molt si ho comparem amb el que costen les grans infraestructures, però cal recordar que es una factura inútil, que a més a més paguem majoritàriament a través dels ajuntaments -sovint mancats de recursos- , i que es paga amb els nostres impostos, els quals es podrien esmerçar en accions més profitoses per a la comunitat. Tot i així, aquests 12 milions d'euros equivaldrien a:

- L'estalvi que s'aconsegueix a Catalunya al passar de l'horari d'estiu al d'hivern.
- Un 10% de tota l'electricitat consumida per RENFE l'any 2000 en moure trens a tot l'Estat.
- Un 93% de les transferències de l'any 2002 del Dept. d'Educació als Ajuntaments per a les escoles bressol.

Però si a banda de comptar diners "de la factura", comptem l'efecte d'aquest sobreconsum inútil sobre el Medi, ens adonarem de dues coses: la primera com n'és de barat el preu de l'energia quan no tenim en compte les externalitats que comporta la contaminació generada en produir-la ni els efectes corresponents sobre el Medi (que ningú no paga amb diners, però que tots paguem amb menys salut i menys qualitat de vida). La segona és el gran impacte que té si mirem els efectes sobre la nostra qualitat de vida.

- Podríem tancar el 65% de la central tèrmica de Cercs.
- Una petjada ecològica equivalent a unes 20.000 persones
- El CO2 que reciclaria un bosc mediterrani d'unes 10.000 Ha (aproximadament la superfície del terme municipal de Barcelona).

I tot això només pel simple fet d'enviar llum als núvols. Si a més a més es treballa l'eficiència energètica dels sistemes d'enllumenat, els estalvis i els beneficis assolits són majors.

Ecològics

Els humans som animals diürns, i no ens fa nosa la llum artificial nocturna ans el contrari, i es per això, per a allargar les nostres activitats mes enllà del que marca el Sol, que enllumenem carrers i places. Res en contra ! Això sí, cal que ho fem bé i entenent el que impliquen les nostres accions.

A banda dels efectes del malbaratament energètic sobre el Medi, amb els residus que comporta (CO2, residus nuclears, ....) la generació elèctrica que hem vist abans, cal tenir em compte:

- Residus de les làmpades. Cal reciclar-les adequadament quan es fonen i s'han de substituir. En efecte, a l'interior de les làmpades trobarem metalls pesants com el mercuri i el cadmi, que cal tractar i emmagatzemar adequadament per a evitar que arribin als aqüífers o entrin en la cadena alimentaria.

- Efectes sobre les plantes alterant els cicles de la fotosíntesi i respiració dels vegetals.

- Efectes sobre la fauna. El 90% de les especies fan vida nocturna o en hores crepusculars. La llum doncs altera súbitament les condicions originals dels ecosistemes nocturns i trenca els fràgils equilibris depredador-presa, les estratègies de camuflatge i mimetisme, la protecció que la foscor ofereix a les cries o alevins, esquemes d'aparellament (cuques de llum), etc.

Aquí també, una primera pensada pot portar-nos a dir que tot això son foteses. Però si hi dediquem una segona pensada ens adonarem que si els humans tenim problemes per a adaptar-nos al canvi d'hora, al jetlag o a dormir amb llum, o que alterem els cicles llum-foscor de les gallines per a fer-les pondre més ous, què no passarà amb altres organismes vius en ecosistemes nocturns ?

Des de fa ja uns anys els entomòlegs estan reportant continuades desaparicions d'espècies de zones on la nit deixa de ser fosca. Les llums blanques atreuen insectes provocant mini plaques locals, atracció de depredadors (rats penats) i desequilibris i extincions en massa o problemes en la reproducció o l'alimentació o protecció de les cries. Igualment son conegudes les morts de centenars d'ocells en ciutats canadenques al topar contra els vidres dels gratacels d'oficines deixats amb els llums oberts durant tota la nit, o les desorientacions de tortugues marines o aus migratòries que perden els estels guies de vista i es confonen amb la llum que enviem al cel. Són molts els efectes que s'estan descobrint i estudiant en aquest nou camp de recerca.

- Efectes sobre un paisatge (cel estel.lat), que és patrimoni de tots i és part fonamental dels ecosistemes nocturns; un paisatge a preservar tant per raons de respecte i preservació dels ecosistemes com pel valor paisatgístic intrínsec.


Socials

- Intrusió lumínica. Llum artificial exterior (carrers, estadis, centres comercials, ...) que entra de manera indesitjada a casa nostra dificultant o impedint el nostre descans i intimitat.

- Menys seguretat en vials i carreteres. En efecte, tot i que a priori pugui semblar un contrasentit, es barregen aquí 2 efectes. Un és el factor psicològic que ens fa sentir més segurs en vials il.luminats i córrer més, i l'altre els enlluernaments que disminueixen la nostra agudesa visual.
A mes a mes cal afegir els excessos lumínics, que al abocar mes llum en zones concretes provoquen zones d'ombra massa contrastades i massa fosques on per contrast, no hi veiem res i d'on pot sortir un vianant o un agressor.

- Enlluernaments que poden dificultar la visió de vianants creuant el carrer o de nens jugant o adults travessant per llocs on no haurien.

- Molta potencia instal.lada i mal dirigida, enlluerna i a més a més comporta per contrast zones d'ombra massa fosques, on perdem tota visibilitat i on s'hi poden amagar delinqüents o vianants a punt de creuar un carrer. Ells ens veuran fàcilment (som nosaltres qui estem sota un gran i mal dirigit flux de llum, però nosaltres no els podrem veure perquè serem enlluernats, disminuirà la nostra agudesa visual i per contrast no veurem qui hi ha a l'ombra.

- La pèrdua del cel estel.lat. Són també part del nostre patrimoni i paisatge, Són a l'origen de la nostra cultura, mites i civilització amb la navegació i el comerç, la ciència i les primeres explicacions cosmològiques ... Es un llegat a preservar i a deixar en condicions a les generacions futures. Som ara davant les darreres generacions que han pogut gaudir de cels foscos i estel.lats i de les primeres que no han vist mai un cel fosc i només coneixes nits de color taronja.


Solucions

Molt bé, doncs com ho podem arreglar ? Reduir i eliminar la CL es molt senzill, però podem resumir a grans trets les accions a fer en:

- No il.luminar per sobre de la horitzontal. Això implica aprofitar molt millor l'energia, enviar molta mes llum allí on ens cal i reduir els enlluernaments.

- Evitar la intrusió lumínica i respectar el dret dels veïns al descans.

- Fer servir, sempre que sigui possible, llums de vapor de sodi en comptes de vapor de mercuri. Molts animals son poc o gens sensibles a la llum de llargues longituds d'ona (ataronjada), que si bé alguns poden trobar poc adequada per les àrees comercials del centre vila, som més que suficients i les més adequades en àmbits residencials, carreteres, etc.


- Apagar els enllumenats monumentals a mitja nit (les 23h a l'hivern) i els publicitaris fora d'hores comercials o d'activitat, sobretot si aquests no es troben dins el nucli urbà.

Com veieu, són aquestes unes mesures molt senzilles. I val a dir que alguns ajuntaments han començat a adaptar el seu enllumenat, substituint els ineficients fanals de bola, instal.lant reductors de flux, evitant la intrusió lumínica molesta pels veïns, i instal.lant làmpades que dirigeixen la llum al terra tot amagant la font de llum de la nostra vista per tal d'evitar enlluernaments. I els resultats són, com no podia ser d'altra manera, espectaculars, assolint una millor qualitat i uniformitat de l'enllumenat i uns estalvis d'entre el 25% i el 30% o 40% (segons fos l'enllumenat inicial). Cal també destacar que amb estalvis d'aquestes magnituds, la inversió necessària per a adaptar l'enllumenat es paga sola en molt poc temps gràcies a l'estalvi assolit.


Conclusió

Si, sembla mentida que una cosa aparentment tan insignificant com l'enllumenat tingui tantes repercussions invisibles a primera vista. I és que som animals diürns i no parem raó a escoltar o veure el que els nostres actes impliquen.

Si esteu convençuts de les millores que comporta un enllumenat respectuós amb el Medi i que no sigui font de contaminació lumínica, potser us demanareu perquè es triga tant a adaptar tot l'enllumenat. I una resposta és la resistència al canvi i la manca d'informació que molts dels nostres conciutadans experimenten, car estar acostumats a relacionar molta (o un excés) de llum amb bona visibilitat, fet que sabem fals perquè el Sol també ens molesta i enlluerna quan està proper a l'horitzó. Cal doncs una tasca de divulgació constant per tal d'explicar allò que a priori sembla no tenir ni cap no peus, però que després sembla tant lògic que fa que ens preguntem, com és que encara no ho hem solucionat al 100% ?

Com ho tenim avui?

Des de 1996 Cel Fosc s'ha organitzat per a parlar i exposar els problemes i solucions a la CL. Hem parlat amb partits polítics i comissions parlamentaries i finalment van aconseguir dues petites victòries. La primera una proposició no de llei on el Govern no contractaria obra publica que tingues enllumenat que contaminés. La segona una resolució del Parlament instant al Govern a redactar una Llei per a reduir la CL.

El maig de 2001, el Parlament va aprovar per unanimitat la Llei 6/2001 per a l'estalvi energètic i la protecció dels ecosistemes nocturns. La tardor següent, el Dept. va reunir a la Comissió que havia de consensuar el Reglament, acabant la seva feina pels volts del mes d'abril de 2002. Després de passar el període d'al.legacions, esperem la publicació del Reglament pel febrer de 2004.

Cel Fosc ha participat, juntament amb altes col.lectius com ajuntaments, fabricants, instal.ladors, etc) en la comissió redactora de la Llei i el Reglament. Tenir una llei que ens empari i protegeixi la nostra qualitat de vida està molt bé, però sovint les lleis no es compleixen pel sol fet de ser publicades. Cal doncs explicar i denunciar per tal de facilitar aquest petit canvi en la manera d'enllumenar que tants beneficis ens aportarà. Però això no ho podem fer sols. Ens cal la vostra ajuda entenent i divulgant el problema i les solucions a la CL i si s'escau i si enraonant no s'arriba a un acord, denunciant als infractors que atempten contra la nostra qualitat de vida.

Cal que cadascú de nosaltres defensi el seu petit bocí de cel, riu, bosc i qualitat de vida. Si no ho fas tu, esperaràs a que ho faci qui contamina ?


Jordi Iparraguirre

Cel Fosc

www.celfosc.org

 

  Opina · Home   

L'Altraveu no comparteix necessàriament les opinions expresades en els articles publicats